La presència d'aigua a la Lluna és un aspecte de l'estudi de la superfície lunar. Una expedició lunar recent ha descobert la seva presència, però fins llavors es debatia la seva presència. Si hi havia aigua a la superfície del satèl·lit natural
de la Terra
no podia estar en forma líquida (la temperatura de la Lluna és força per sota del punt decongelació
de l'aigua) i no pot persistir el vapor
, car la seva gravetat no permetia la presència d'atmosfera. Tanmateix els científics des de 1960 han especulat que el gel
pot romandre en aquest estat en els freds cràters de la Lluna que permanentment estan a l'ombra, en els dos pols del satèl·lit. Hi havia proves no concloents d'aquesta acumulació de gel es tenien fins que el novembre de 2009, la NASA finalment va confirmar que la sonda espacial LCROSS
havia detectat una quantitat significativa d'aigua en el material expulsat, al pol sud lunar, per l'impacte d'un enginy espacial.
L'aigua i el grup químic hidroxil que està associat a l'aigua, poden existir en formes químiques lligades als minerals lunars (més que no pas com aigua líquida), i les proves suggereixen que aquest seria el cas en baixes concentracions sobre la major part de la superfície de la Lluna.
La NASA creu que l'aigua pot haver estat distribuïda a la Lluna en temps passats (a escala geològica) pel bombardeig decometes, asteroides i meteorits o produït de forma contínua in situ per ions d'hidrogen (protons) del vent solar quan impactaven amb minerals amb contingut d'oxigen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada