Els dofíns de Ganges viuen a les seccions profundes dels cursos mitjans i baixos dels grans rius de l'Índia, Bangladesh, Nepal i Pakistan. Tenen ulls molt menuts i els hi manca el cristal·lí, essent efectivament cecs. Tanmateix, vivint en aigües fangoses, els ulls, que només poden detectar diferències en la intensitat de luminositat, no els hi fan gaire servei a aquests dofins fluvials. La forma principal de detectar preses, així com els perills que s'atansen, és mitjançant l'ecolocalització. Mengen una gran varietat de peixos i crustàcis.
El cos del dofí del Ganges és relativament gruixut en la part central. Són generalment de talla petita i l'exemplar més gran que s'ha trobat feia 199 cm. Tenen un musell llarg i prim.
A causa de la contaminació i de la pèrdua d'hàbitat totes les poblacions de dofins d'aigua dolça es trben en perill d'extinció.
El dofí de l'Amazones (Inia geoffrensis) és un dofí d'aigua dolça endèmic dels sistemes fluvials de l'Amazones i l'Orinoco. És el dofí de riu més gran, el pes dels mascles adults arriba als 185 kg i poden mesurar fins a 2,5 m. Com a caràcter distintiu, els adults adquireixen un color rosat, més accentuat en els mascles. L'aleta dorsal té poca alçada però és molt llarga i les seves aletes pectorals són grans. Aquesta característica, juntament amb la seva mitjana grandària i la falta de fusió de la vèrtebres cervicals, li confereixen una gran capacitat de maniobra per desplaçar-se pel bosc inundat i per capturar les seves preses.
Posseeix la dieta més àmplia entre els odontocets; s'alimenta principalment de peixos, dels quals s'han identificat 53 espècies diferents, entre els quals hi ha les corvines, Tetras i piranyes. Complementa la seva dieta amb tortugues de riu i crancs.
